La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]
En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia de la t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena.
Font: Gramàtica de la [...]
Les formes dels verbs aguar, evacuar i promiscuar que tenen l'arrel àtona es poden pronunciar amb hiat o amb diftong. Per exemple, tant es pot pronunciar a-gu-a-ri-a, e-va-cu-a-va, pro-mis-cu-a-ré com a-gua-ri-a, e-va-cua-va, pro-mis-cua-ré.
Així mateix, es poden pronunciar amb hiat o amb [...]
De vegades, les formes dels verbs adequar, liquar i obliquar es pronuncien inadequadament amb un hiat, per analogia amb certes formes verbals de aguar, evacuar i promiscuar, en què la pronúncia amb hiat alterna amb la pronúncia amb diftong.
En els registres formals, per tant, les formes verbals [...]
'espai o qualsevol altre recurs per separar aquests elements no són adequats. Per tant, caldria escriure: nord-nord-est, est-nord-est, sud-sud-oest, oest-nord-oest, etc.
En un context oral, cal tenir en compte que es tracta de paraules compostes i que es pronuncien com si els dos elements que les formen [...]
; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià...
L'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davant de hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix.
En canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa [...]
recents. Per tant, en els casos següents la erra final es pronuncia:
Monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter.
Polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor [...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
els plurals: atesos, ateses, etc.)
Algunes paraules que creen dubtes, tant des del punt de vista escrit com de pronúncia, són les següents:
paraules que cal pronunciar amb essa sorda (com passa) i escriure amb ss (essa doble): agressió, agressor, alcaldessa, discussió, dissoldre, expressió [...]